L’accentuació:
En la parla, no pronunciem totes les síl·labes d’una paraula amb la mateixa intensitat. Sempre n’hi ha una que sona més fort. És la síl·laba tònica.
de-sem-bre tí-mi-da im-pres-so-ra a-vi-a-ci-ó
Algunes d’aquestes síl·labes tòniques porten accent gràfic i d’altres només tenen accent prosòdic, és a dir, les diem amb més intensitat però no les senyalem amb un accent.
Per accentuar correctament primer hem de repassar com poden ser les paraules segons on recau la síl·laba tònica. Les paraules poden ser:
· Agudes: quan la síl·laba tònica és la darrera.
par-dal can-tó tam-bé vin-dran
· Planes: quan la síl·laba tònica és la penúltima. se-tem-bre
pè-sol cal-ma e-xa-men
· Esdrúixoles: quan la síl·laba tònica és l’antepenúltima.
là-mi-na en-ci-clo-pè-di-a càp-su-la
En català tenim dos tipus d’accent: obert o greu (`) i tancat o agut (´).
- La a porta sempre l’accent obert: càntir, exàmens...
- La i i la u sempre porten accent tancat: martí, algú, útil...
- La e i la o poden dur accent obert o accent tancat, segons si la pronúncia de la e i la o és oberta o tancada: cotó, això, també, perquè...
01.1 Les regles d’accentuació 🖉
S’accentuen les paraules agudes que acaben en:
- A AS ciutadà, cabàs
- E ES EN en alè, cafès, entén
- I IS IN arlequí, pedrís, berlín
- O OS carbó, repòs
- U US algú, autobús
S’accentuen les paraules planes que no acaben en cap d’aquestes dotze terminacions anteriors.
dèbil córrer fàcil S’accentuen totes les paraules esdrúixoles.
fàbrica ètica centímetre Les paraules agudes acabades en diftong no s’accentuen:
jersei canteu teniu Però les planes sí:
cantàveu parlaríeu
No porten accent gràfic els mots monosíl·labs, excepte els que han de dur accent diacrític, tal com veurem a la unitat següent.
Us proporcionarem una estratègia per accentuar bé un mot seguint els passos següents:
Posem per cas que volem escriure avia i no sabem si porta accent o no. Ens hem de fer les preguntes següents:
- 1. Hi ha diftong? No, no n’hi ha. ia no forma diftong.
- 2. Quantes síl·labes té la paraula? Com que no hi ha diftong, en té tres: a-vi-a
- 3. Quina és la síl·laba tònica? La primera: a-vi-a
- 4. Quin tipus de paraula és? Esdrúixola.
- 5. S’ha d’accentuar? Sí. Les esdrúixoles s’accentuen totes: àvia
A l’hora d’accentuar, també ens pot servir el fet de conèixer alguns sufixos que sempre porten accent i de quina mena el porten:
- Les paraules acabades en -ció: habitació, acció, sensació, prohibició...
- Els mots esdrúixols acabats en -ència: ciència, prudència, potència, independència, intel·ligència...
- La primera i segona persona del plural d’alguns verbs acabats en -íem, -íeu: havíem, havíeu, sabíem, sabíeu, cordaríem, cordaríeu...
01.2 Accent obert i tancat en la e i en la o
Sovint tenim el problema de saber com hem d’accentuar la e o la o, perquè totes dues admeten accent obert i tancat. és cert que no hi ha una norma concreta per saber–ho, però ens podem valer d’alguns recursos.
Una estratègia que ens pot fer molt servei és la comparació de sons. no més ens cal conèixer quatre paraules, que ens serviran de mostra, accentuades en els quatre sons. Podem utilitzar, per exemple, els mots:
perquè també això
No cal que siguin aquests quatre exactament, sinó que podem triar aquells que ens resultin més fàcils de recordar.
Quan et calgui accentuar una e o bé una o, només has de comparar el seu so amb el de les paraules mostra i decidir amb quin coincideix.
Anem a accentuar, per exemple, la paraula br...tol
L’accent ha de ser obert o tancat? Compararem el so de la e amb els sons de les dues paraules amb e accentuada que tenim de mostra (perquè, també). Sona com la e de perquè o com la e de també? Veiem que sona com la e de perquè. hem d’escriure, doncs:
brètol 🌳
Ara fem el mateix amb la paraula salm... la comparem amb això i carbó i veiem que coincideix amb el so de carbó. Escriurem, per tant:
salmó 🐟
També podem tenir en compte algunes remarques de caràcter general:
La majoria de paraules agudes acabades en -e, -es, -en, porten accent obert: Mercè, obès, comprèn... S’exceptuen verbs en futur (pensaré, sortiré...), mots que fan el plural en -essos (congrés, accés...) i mots com només, també, després... Amb les agudes acabades en -o passa exactament el contrari, ja que duen gairebé totes accent tancat: bombó, sabó, torró... S’exceptuen això, allò i però.
La immensa majoria de paraules planes amb accent a la e o bé a la o porten accent obert: pèsol, grèvol, còmic, patètic, tòpic...
L’accent de la e i de la o en les paraules esdrúixoles és sempre obert: sèmola, mèdica, còmoda, Mònica..., excepte en alguns mots: fórmula, pólvora, església ...
Per acabar la unitat fem una llista de mots que sovint acostumem a pronunciar malament i, per tant, a accentuar malament.
- Aguts: iber, alfil, fluor, futbol, hoquei, tiquet, xandall, xassís, zenit ...
- Plans: acne, atmosfera, centilitre, consola, intèrfon, medul·la, míssil, rèptil, tèxtil, víquing...
- Esdrúixols: cleòpatra, diòptria, Etiòpia, Hèlsinki, hHimàlaia, olimpíada, període, pneumònia, tàrraco...
