Els mots monosíl·labs en general no s’accentuen.
tos -- pes -- mal -- cub
Però n’hi ha alguns que sí que s’accentuen per diferenciar-se d’altres que s’escriuen igual:
Més/mes (adverbi de quantitat / període de 30 dies) ➕
Més val que m’accentuïs si no vols quedar malament.
No hi cap mes de l’any que porti accent, ni la paraula mes.
Nét/net (fill del fill / sense brutícia) 👦
L’accent del nét és com el bastó de l’avi.
Està tan net que han netejat l’accent i tot.
Pot ocórrer el mateix amb alguns mots bisíl·labs:
Dóna/dona (del verb donar, persona de sexe femení)
Dóna’m un accent que me l’emporto posat.
Dona gran sense bastonet, bona salut i cap ben dret.
Vénen/venen (del verb venir/del verb vendre)
L’accent de vénen no se’n va. i si el venen, es queden sense
Aquest tipus d’accent, doncs, s’anomena accent diacrític i serveix per diferenciar, per distingir dos mots amb la mateixa grafia o amb pronúncia igual o molt semblant.
De fet, la paraula diacrític prové del mot grec diakritikos, que significa distintiu.
Ens ajudarà, també, saber que la gran majoria d’accents diacrítics són tancats:
Són/son (del verb ésser / ganes de dormir)
Són un pal els accents, però jo en porto un i ben content.
Quan tens son, no pots dormir amb res al cap.
D’altra banda, però:
Sòl/sol (terra / sense ningú; astre) 🌞
El sòl porta l’accent tocant a terra.
Tan sol, tan sol, que ni accent vol.
El sol crema tant que cap accent se li pot acostar.
Pèl/pel (cabell / per + el) 💇
Un pèl a l’entrepà, amb un accent va.
Per anar pel camí, no em cal cap caputxí.
Cal, doncs, fer servir molt la memòria i la retentiva, però també cal trobar estratègies que ens ho facilitin, com les frases preparades que hem vist en els exemples anteriors i que tu pots crear a la teva mida.
A continuació presentem la llista dels mots principals que s’escriuen amb accent diacrític.
