dijous, 24 de novembre del 2016

La narrativa popular: rondalles i llegendes



LA NARRATIVA POPULAR: 
RONDALLES I LLEGENDES

En aquesta unitat en treballarem dues que tenen el seu origen en la tradició popular: la llegenda i la rondalla. Totes dues estan estretament lligades a la transmissió oral i a la cultura popular. Per aquest motiu, el llenguatge i l’estil és poc elaborat, farcit d’expressions i construccions col·loquials.

La rondalla:

  • és una narració que explica fets meravellosos i màgics basats en situacions comunes a tots els pobles de la terra.
  • Normalment, les rondalles s’explicaven en l’àmbit familiar i tenien la funció d’anar transmetent als descendents els coneixements de l’entorn (situacions de la natura, festes i costums...).
  • En la majoria del casos, en podem fer una lectura moral, ja que aquests relats tenien l’objectiu de recollir valors.
La llegenda:

  • la llegenda és un relat que té l’origen en una situació real (vida d’un personatge històric, origen d’un cognom o ubicació geogràfica). A diferència de la rondalla, els personatges heroics els podem conèixer pel nom, la història es desenvolupa en un indret determinat i els fets s’expliquen com si fossin reals. per tant, podem dir que un dels trets característics de la llegenda és la versemblança d’allò que es narra. Un dels trets més significatius de la llegenda és la barreja d’elements i fets reals amb situacions imaginàries o inventades.

El nom


El nom:

El nom o substantiu és la categoria gramatical amb significat propi que designa realitats, tant concretes com abstractes.

Classes de noms:




  • Comuns: designen qualsevol dels elements d'una mateixa classe.
Exemples: taula, gat, riu, dona, país.
  • Propis: designen una realitat que els distingeix de la resta dels de la seva espècie.
Exemples: Llobregat, Anna, Rússia.

Propis:


Antropònims: designen persones.
Exemples: Cecília, Francesc.
Topònims: designen llocs.
Exemples: Sitges, Ebre.

Comuns:

Concrets: designen realitats objectes que es poden percebre pels sentits.
Exemples: armari, flor, muntanya, botiga.
Abstractes: designen realitats o objectes que no es poden percebre pels sentits.
Exemples: alegria, tristor, dolor, llibertat, amor.

Comptables: designen elements que es poden comptar.
Exemples: bolígraf, poma, ordinador, semàfor.
No comptables: designen elements que no es poden comptar.

Exemples: aigua, pluja, vent, oli, sal.

Individuals: designen un únic element.
Exemples: lletra, abella, plat.
Col·lectius: designen un conjunt d'elements.
Exemples: abecedari, eixam, vaixella.

Animats: designen éssers vius.
Exemples: gos, bomber, sargantana.
Inanimats: designen objectes sense vida.
Exemples: calaix, porta, mocador.

La flexió del nom:

El nom és una categoria variable formada per un lexema i dos morfemes flexius: gènere i nombre.

  • El gènere: mascul·lí/femení.
  • El nombre: singular/plural.

dissabte, 19 de novembre del 2016

La síl·laba, el diftong i el hiat


La síl·laba:

La síl·laba és un so o un grup de sons pronunciats en un sol cop de veu.


Dígrafs que se separen:

  • rr--> ser-ra 🔨🔨
  • ss--> pas-seig 
  • sc--> es-ce-na-ri 
  • ix--> cai-xa 📦📦
  • tx--> mat-xet 
  • tz--> set-ze 
  • tj--> plat-ja 🌊🌊
  • tg--> set-ge 
  • l·l--> al-lèr-gic



Dígrafs que no se separen:
  • ny--> se-nya-lar ✔✔
  • ll--> o-lla 
  • gu--> gui-neu 
  • qu--> qui-nes 
  • ig--> ma-reig 😔😖
El diftong:

  • Un diftong és un conjunt de dues vocals que constitueixen una sola síl·laba i que, per tant, es pronuncien amb una sola emissió de veu.

  • Les vocals es divideixen en fortes (a, e, o) i febles (i, u). si la primera vocal del diftong és la forta i la segona, la feble, diem que el diftong és decreixent. i si és a l’inrevés, l’anomenem creixent.

El hiat:

El hiat és la pronunciació, en síl·labes diferents, de dues vocals seguides.

😋😋

diumenge, 6 de novembre del 2016

Els sintagmes


Els sintagmes:


  • Un sintagma és un conjunt de paraules agrupades al voltant d’una altra, que anomenem nucli, i compleix una funció sintàctica dins de l’oració.

  • El nucli és la part més important del sintagma i pot anar acompanyat d’altres constituents.

Segons la categoria gramatical del nucli, classifiquem diversos sintagmes en: 


  • Sintagma nominal (sn):


El nucli és un substantiu o un pronom.
Ella és la meva germana.

  • Sintagma verbal (sv):

El nucli és un verb.
Els meus pares han anat al teatre.

  • Sintagma adjectival (sadj):

El nucli és un adjectiu qualificatiu.
El campanar era molt alt.

  • Sintagma adverbial (sadv):

El nucli és un adverbi.
Va sortir ràpidament. 
Ahir va ploure.

  • Sintagma preposicional (sprep)

Està format per una preposició seguida d’un sn.
La carme treballa en aquest edifici. 
Per nadal mengem torrons.