LA NARRATIVA POPULAR:
RONDALLES I LLEGENDES
En aquesta unitat en treballarem dues que tenen el seu origen en la tradició popular: la llegenda i la rondalla. Totes dues estan estretament lligades a la transmissió oral i a la cultura popular. Per aquest motiu, el llenguatge i l’estil és poc elaborat, farcit d’expressions i construccions col·loquials.
La rondalla:
- és una narració que explica fets meravellosos i màgics basats en situacions comunes a tots els pobles de la terra.
- Normalment, les rondalles s’explicaven en l’àmbit familiar i tenien la funció d’anar transmetent als descendents els coneixements de l’entorn (situacions de la natura, festes i costums...).
- En la majoria del casos, en podem fer una lectura moral, ja que aquests relats tenien l’objectiu de recollir valors.
La llegenda:
- la llegenda és un relat que té l’origen en una situació real (vida d’un personatge històric, origen d’un cognom o ubicació geogràfica). A diferència de la rondalla, els personatges heroics els podem conèixer pel nom, la història es desenvolupa en un indret determinat i els fets s’expliquen com si fossin reals. per tant, podem dir que un dels trets característics de la llegenda és la versemblança d’allò que es narra. Un dels trets més significatius de la llegenda és la barreja d’elements i fets reals amb situacions imaginàries o inventades.
