dissabte, 29 d’octubre del 2016

Els gèneres actuals


Els gèneres actuals:

Les innovacions, tant en forma com en contingut que es van anar aplicant de manera progressiva en cadascun del gèneres clàssics, han donat lloc als gèneres moderns.

Poesia:


  • Posa el focus en les emocions i subjectivitat de l’autor (punt de vista íntim).



  • Té una musicalitat (ritme i rima) i disposició gens habitual dels versos.



  • Les figures retòriques accentuen la musicalitat i en perfilen el contingut.



  • Considerant el contingut podem trobar composicions sobre l’amor, la mort (elegia), la vida al camp (ègloga)...



  • Presenta una gran varietat d’estructures i rimes que es combinen: quintet, sonet, rima consonant, rima assonant...




Narrativa:

  • Explicació en prosa d’una successió de fets (reals o ficticis).

  • Els personatges es troben situats en un temps i espai determinat.

  • El narrador ens guia per la història, que segueix l’estructura introducció-nus-desenllaç.

  • Mostra una gran varietat de formes i temàtica: novel·la, rondalla, conte, llegenda...



Teatre:

  • És una representació dialogada d’una acció.

  • Els actors, damunt d’un escenari, es posen a la pell dels personatges.

  • No hi ha lectors, sinó espectadors.

  • L’obra es divideix en actes i escenes. Hi apareixen les acotacions (indicacions en el text escrit que no es representen en escena).

  • Distingim entre comèdia, tragèdia o drama.

Els gèneres clàssics


Els gèneres clàssics:

Anomenem gèneres clàssics aquells que es conreaven a l’època antiga,és a dir, en temps de grecs i romans. 
A grans trets has de saber que les obres literàries estaven pensades per ser recitades en veu alta i, fins i tot, alguns poemes èpics es van anar transmetent via oral, durant un període llarg de temps, abans de posar-se per escrit.


  • L’èpica la conformen els relats escrits en vers que narren fets heroics.aquells textos que combinen fets reals amb històries mitològiques de personatges heroics s’anomenen epopeies. L’odissea i la ilíada, que expliquen el retorn de l’heroi grec odisseu i la guerra de troia respectivament, en són els dos grans exemples.



  • La lírica es caracteritza pel predomini dels elements subjectius i emotius, deixant de banda els fets de caire realista. Normalment eren peces preparades per ser recitades i acompanyades per instruments musicals (la lira).



  • En el drama ens trobem amb uns personatges que representen davant d’un públic la història que l’autor ha escrit prèviament.





diumenge, 16 d’octubre del 2016

Els signes de puntuació


Els signes de puntuació


  • Coma [,]:

Pausa breu indica una pausa breu en el text. La fem servir:

Per separar els elements d’una enumeració o diverses paraules.
He anat al súper per comprar tomàquet, begudes, brou, magdalenes i galetes.

Per marcar un incís en una oració.
Vindré a recollir el disc, aquell que et vaig deixar fa dies, i la motxilla. 

Per indicar que ometem alguna paraula. 
Heu comprat xiclets i nosaltres, llaminadures. 

Per indicar que canvia l’ordre habitual de les paraules. 
Corren molt, aquestes noies. 

Per separar les circumstàncies d’una acció. 
Quan sàpigues què vols, parlem-ne. 

En una datació, per separar el lloc i la data. 
Vilassar de mar, 7 de desembre de 2014 

Per separar el nom de la persona a qui ens adrecem
Martí, acosta’t un moment.

Alerta! no escrivim mai coma entre el subjecte i el verb de les oracions.
  • El punt i coma [;]:

Pausa mitjana indica una pausa més llarga que la d’una coma i més curta que la d’un punt. Aquest matís de vegades resulta subjectiu. El fem servir: 

Per reflectir una relació de proximitat entre l’acció expressada en dues frases.
Al centre hi vénen molts alumnes durant el curs; a l’estiu quasi mai no hi ha ningú. 

En una enumeració en què apareguin comes, per fer algun incís hi posarem punt i coma per separar els elements de l’enumeració. 
Vam passar per camprodon, on vam comprar embotit; per vilallonga, on vam visitar l’església; per setcases, on vam comprar mel; i finalment vam parar a llanars
  • El punt [.]:

Pausa total indica una pausa llarga en un text. Després de punt s’escriu majúscula. El fem servir:

Per separar frases, idees o conceptes. 
La telefonia acabarà integrant-se al cos humà. 
Les bicicletes elèctriques s’imposen. 
les coses canviaran molt en poc temps.

Alerta! si una oració acaba amb un altre signe de puntuació (exclamació,interrogació o punts suspensius), no hi escrivim punt.


  • Els dos punts [:]: 


Marquen l’inici d’una enumeració. Els fem servir: 

Per marcar l'inici d'una explicació.
Hi ha diversos tipus d categories: variables i invariables.

Per indicar que comença una citació.
Ala de Corb va dir: << Pare, jo vodria estudiar. >>
            

  • Els punts suspensius [...]:           

Els punts suspensius sempre són tres. Els fem servir:
                
Per indicar que una enumeració podria ser més llarga:                       
Han vingut de Sort, de Tremp, de Lleida, de Tortosa, de Ponts...                    
Per indicar que una frase està inacabada:                        
Voldria que no em deixessis amb la paraula a la...                

Alerta! No escrivim punts suspensius després d’etc. 
L’abreviatura etc. ja expressa el mateix que els punts suspensius.       Allà hi trobareu bledes, cols, pastanagues, enciams...   
             
Tampoc no es fan servir si hem acabat una enumeració amb una i.          Cal que per a l’excursió porteu l’esmorzar, el dinar, el berenar, una llibreta i un bolígraf.
               
Si una frase acaba amb punts suspensius, no cal afegir-hi un punt final.  Van ser-hi professors, alumnes, antics alumnes, pares, mares...


  • Interrogant (?):


És el símbol que indica una pregunta directa. 
Tot i que és ben senzill de fer servir, hem de fer les remarques següents:

És preferible posar el signe d’interrogació només al final de la pregunta. En casos excepcionals, sobretot si la frase és tan llarga que ocupa més d’una línia de text, l’interrogant es posa al començament i al final,
sobretot per ajudar el lector a fer l’entonació adequada a temps.        
¿Vols dir que no fóra millor que abans d’anar a l’escola passessis per casa a agafar la bossa d’esport i la motxilla amb el berenar?

Encara que vulguem donar més intensitat a la pregunta, hem d’evitar escriure més d’un signe d’interrogació seguit.                
Heu tingut un accident? 
               
Per aconseguir aquesta intensitat, podem combinar, sense repetir-los, el signe d’interrogació i el d’admiració:                
Heu tingut un accident?!
Heu tingut un accident!?
           
El signe d’interrogació es fa servir en les preguntes directes. Quan l’estil és indirecte, no es posa signe d’interrogació.


  • L’admiració (!):

És el signe que es fa servir per expressar alegria, sorpresa, ensurt...        
Visca!        
Ostres, que bé!

Tot i que és ben senzill de fer servir, hem de fer algunes remarques:
       
En general, pel que fa a la posició, seguim les mateixes normes del signe d’interrogació, però és molt més rar de trobar-lo al començament d’una frase, perquè les exclamacions no solen ser gaire llargues.
Que bèstia!                
Ajusteu aquesta porta, si us plau!
            
En una frase només hi pot haver un sol signe d’admiració. 
Cal evitar, doncs, les repeticions per donar-hi intensitat.               
Quin fàstic!    

  • Cometes (altes “ ” o baixes « »):      

Es fan servir per marcar el començament i el final de frases o paraules textuals d’algú altre, i també per destacar un mot amb una intenció especial (irònica, etc.).        

La Joana va entrar i va dir: «Així no podem anar enlloc». 
       
No facis gens de cas de l’Andreu: és un “sapastre” amb totes les lletres.        

  • Parèntesis ( ):       

Indiquen un incís o una intercalació d’informació secundària dins una frase més àmplia. En la parla, el segment entre parèntesis se sol pronunciar en un to més baix. 
      
Els germans de la Maria (en Pere i en Lluís) arribaran dissabte que ve. 
      
Sovint són intercanviables amb els guions i amb les comes.       

  • El guió (–):       

Pot substituir el parèntesi quan es tracta d’incisos.                
Els germans de la Maria –en Pere i en Lluís– arribaran dissabte que ve.
            
Indica què diu cada persona en un diàleg.                
–Això que et vaig a dir és molt important.                
–T’escolto.
           
Separa el diàleg del que diu el narrador.                
–Cantarem fins que surtis a la finestra –fan els nois de la colla tot cridant davant de ca la Clara.

dimecres, 12 d’octubre del 2016

Què és la literatura?


Gèneres literaris:

Distingim tres gèneres literaris:

  • Narrativa:
Textos normalmet escrit en prosa en què un narrador fa que uns personatges desenvolupin unes accions. Normalment es narra en tercera persona o en primera i amb el temps verbal en passat. La rondalla, el conte i la novel·la en són les formes més característiques.
  • Poesia:
Textos normalment escrits en vers i en temps present, fet que els fan més intimistes. Mostren pensaments i reflexions privades de l'autor. Es presenta en forma de poema culte, popular i experimental.
  • Teatre:
Textos dialogats escrits per ser representats per un o uns personatges en un escenari. El narrador desapareix per donar pas als personatges, els quals acostumen a parlar en present. En destaquen la comèdia, el drama i la tragèdia.

Categories gramaticals



CATEGORIES GRAMATICALS

Les paraules es poden classificar en nou categories gramaticals o lèxiques: 


  • Nom (n):

Anomena o designa una entitat, una persona, un animal o una cosa.
La recepta d’aquest plat té un ingredient secret. 

  • Determinant (det): 

Actualitza el nom, l’acompanya (normalment al davant) per identificar-lo, per presentar-lo o per situar-lo. 
Els vagons de mercaderies són lletjos.

  • Pronom (pron):

Substitueix el nom. 
Es refereix a un nom sense dir-lo pròpiament. 
Ells vindran demà passat. 

  • Adjectiu (adj): 

Caracteritza el nom, n’indica les característiques. 
La cursa atlètica va ser extraordinària. 

  • Verb (v): 

Expressa una acció, procés o esdeveniment. 
Amb una mica de sort pescarem sardines. 

  • Preposició (prep):

Relaciona paraules. 
Prendré un batut de cacau amb nata. 

  • Conjunció (conj):

Relaciona paraules o oracions. 
Vaig ensopegar i vaig caure de cul. 

  • Adverbi (adv): 

Caracteritza les circumstàncies en les quals es desenvolupa una acció: el temps, El lloc, la manera,la quantitat... 
Avui marxarem precipitadament. 

  • Interjecció (interj): 

Expressa una emoció. 
Visca! Eureka! Som-hi!