Pausa breu indica una pausa breu en el text. La fem servir:
Per separar els elements d’una enumeració o diverses paraules.
He anat al súper per comprar tomàquet, begudes, brou, magdalenes i galetes.
Per marcar un incís en una oració.
Vindré a recollir el disc, aquell que et vaig deixar fa dies, i la motxilla.
Per indicar que ometem alguna paraula.
Heu comprat xiclets i nosaltres, llaminadures.
Per indicar que canvia l’ordre habitual de les paraules.
Corren molt, aquestes noies.
Per separar les circumstàncies d’una acció.
Quan sàpigues què vols, parlem-ne.
En una datació, per separar el lloc i la data.
Vilassar de mar, 7 de desembre de 2014
Per separar el nom de la persona a qui ens adrecem
Martí, acosta’t un moment.
Alerta! no escrivim mai coma entre el subjecte i el verb de les oracions.
Pausa mitjana indica una pausa més llarga que la d’una coma i més curta que la d’un punt. Aquest matís de vegades resulta subjectiu. El fem servir:
Per reflectir una relació de proximitat entre l’acció expressada en dues frases.
Al centre hi vénen molts alumnes durant el curs; a l’estiu quasi mai no hi ha ningú.
En una enumeració en què apareguin comes, per fer algun incís hi posarem punt i coma per separar els elements de l’enumeració.
Vam passar per camprodon, on vam comprar embotit; per vilallonga, on vam visitar l’església; per setcases, on vam comprar mel; i finalment vam parar a llanars
Pausa total indica una pausa llarga en un text. Després de punt s’escriu majúscula. El fem servir:
Per separar frases, idees o conceptes.
La telefonia acabarà integrant-se al cos humà.
Les bicicletes elèctriques s’imposen.
les coses canviaran molt en poc temps.
Alerta! si una oració acaba amb un altre signe de puntuació (exclamació,interrogació o punts suspensius), no hi escrivim punt.
Marquen l’inici d’una enumeració. Els fem servir:
Per marcar l'inici d'una explicació.
Hi ha diversos tipus d categories: variables i invariables.
Per indicar que comença una citació.
Ala de Corb va dir: << Pare, jo vodria estudiar. >>
- Els punts suspensius [...]:
Els punts suspensius sempre són tres. Els fem servir:
Per indicar que una enumeració podria ser més llarga:
Han vingut de Sort, de Tremp, de Lleida, de Tortosa, de Ponts...
Per indicar que una frase està inacabada:
Voldria que no em deixessis amb la paraula a la...
Alerta! No escrivim punts suspensius després d’etc.
L’abreviatura etc. ja expressa el mateix que els punts suspensius. Allà hi trobareu bledes, cols, pastanagues, enciams...
Tampoc no es fan servir si hem acabat una enumeració amb una i. Cal que per a l’excursió porteu l’esmorzar, el dinar, el berenar, una llibreta i un bolígraf.
Si una frase acaba amb punts suspensius, no cal afegir-hi un punt final. Van ser-hi professors, alumnes, antics alumnes, pares, mares...
És el símbol que indica una pregunta directa.
Tot i que és ben senzill de fer servir, hem de fer les remarques següents:
És preferible posar el signe d’interrogació només al final de la pregunta. En casos excepcionals, sobretot si la frase és tan llarga que ocupa més d’una línia de text, l’interrogant es posa al començament i al final,
sobretot per ajudar el lector a fer l’entonació adequada a temps.
¿Vols dir que no fóra millor que abans d’anar a l’escola passessis per casa a agafar la bossa d’esport i la motxilla amb el berenar?
Encara que vulguem donar més intensitat a la pregunta, hem d’evitar escriure més d’un signe d’interrogació seguit.
Heu tingut un accident?
Per aconseguir aquesta intensitat, podem combinar, sense repetir-los, el signe d’interrogació i el d’admiració:
Heu tingut un accident?!
Heu tingut un accident!?
El signe d’interrogació es fa servir en les preguntes directes. Quan l’estil és indirecte, no es posa signe d’interrogació.
És el signe que es fa servir per expressar alegria, sorpresa, ensurt...
Visca!
Ostres, que bé!
Tot i que és ben senzill de fer servir, hem de fer algunes remarques:
En general, pel que fa a la posició, seguim les mateixes normes del signe d’interrogació, però és molt més rar de trobar-lo al començament d’una frase, perquè les exclamacions no solen ser gaire llargues.
Que bèstia!
Ajusteu aquesta porta, si us plau!
En una frase només hi pot haver un sol signe d’admiració.
Cal evitar, doncs, les repeticions per donar-hi intensitat.
Quin fàstic!
- Cometes (altes “ ” o baixes « »):
Es fan servir per marcar el començament i el final de frases o paraules textuals d’algú altre, i també per destacar un mot amb una intenció especial (irònica, etc.).
La Joana va entrar i va dir: «Així no podem anar enlloc».
No facis gens de cas de l’Andreu: és un “sapastre” amb totes les lletres.
Indiquen un incís o una intercalació d’informació secundària dins una frase més àmplia. En la parla, el segment entre parèntesis se sol pronunciar en un to més baix.
Els germans de la Maria (en Pere i en Lluís) arribaran dissabte que ve.
Sovint són intercanviables amb els guions i amb les comes.
Pot substituir el parèntesi quan es tracta d’incisos.
Els germans de la Maria –en Pere i en Lluís– arribaran dissabte que ve.
Indica què diu cada persona en un diàleg.
–Això que et vaig a dir és molt important.
–T’escolto.
Separa el diàleg del que diu el narrador.
–Cantarem fins que surtis a la finestra –fan els nois de la colla tot cridant davant de ca la Clara.
